Fer i tenir una casa és una cosa insostenible. La casa que us ensenyaré és menys insostenible que les altres. Amb aquesta premissa començava la xerrada que impartí Toni Mestres sobre cases sostenibles dimecres passat a la sala Multiusos del nostre centre.
Programada pel Comitè Ambiental de l’Institut i orientada a l’alumnat de 2n d’ESO, la xerrada es centra en la construcció d’una casa poc convencional. Començant des dels fonaments, els materials de construcció (maons d’argila de la comarca amb forats perquè circuli l’aire), fusta vinguda de la província de Sòria pel sostre i l’estructura. A continuació ens aportà explicació dels fonaments de la casa i per la construcció de diversos dipòsits de captació d’aigües de pluja. Maons fets d’argila de la zona. Establint de manera més regional la Península Ibèrica com a punt de partida dels recursos de kilòmetre zero.
Gestió i sanejament de les aigües establint un tipus de circuit semicomplert. El què més va cridar l’atenció fou el lavabo sec o sense cisterna. Un sistema semblant al de les antigues latrines amb un contenidor per aprofitar les deposicions i fer-ne adob.
Per una altra banda, l’obtenció de l’energia elèctrica es fa per panells solars que emmagatzemen l’energia en unes bateries. Aportant també l’excedent a la xarxa elèctrica convencional. Escalfar l’aigua per un altre panell de color negre amb tubs de coure a l’interior i per on passa l’aigua.
El resultat final? 12 anys després, des dels primers fonaments, és l’aportació a la societat de què conviure amb el mínim confort i comoditat no és incompatible amb l’equilibri amb el medi ambient.